Aquest lloc utilitza cookies. Si continueu navegant considerem que accepteu el seu ús. Obtenir més informació.

Parc del Laberint de Barcelona

El Parc del Laberint va ser una iniciativa de Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià, que l'any 1791 va dissenyar i construir un jardí neoclàssic, seguint les influències italianes i franceses de l'època. Més tard, ja en el segle XIX, els seus descendents van ampliar i reformar el parc segons el nou gust romàntic, encarregant a l'arquitecte Elies Rogent el projecte, que va incloure nombroses fonts, terrasses, parterres i fins i tot un canal i una cascada d'aigua.

El parc destaca no només pel seu imaginatiu i entretingut laberint, sinó també per les estàtues que l'adornen, el palau i els templets que es van construir i per l'alt valor botànic de les espècies d'arbres i vegetació. Endinsar-se en el Parc del Laberint és com fer un viatge al cor de la natura, recorrent un itinerari en cinc nivells. L'accés al parc es realitza pel Palau Desvalls, des d'on es pot contemplar la font ornamental. Des d'allà es van travessant successius jardins. Primer, el dels Boixos, amb arbustos de diverses formes i mides que ens guien cap al segon nivell, l'anomenat jardí Domèstic i format per una espectacular plantació de camèlies. Continuant el recorregut arribem al Laberint, format per més de 750m. lineals de xiprers, conformant un entramat d'enigmàtics carrers i coronat per l'estàtua d'Eros.

Passat el Laberint, ens trobem amb el Canal Romàntic, construït el 1853 i poblat per oques, cignes i ànecs. En un dels seus extrems es troba l'Illa de l'Amor. Creuant el canal, descobrim el Pavelló Neoclàssic, escenari històric de recepcions dels monarques Carles IV, Ferran VII i Alfons XIII. A continuació, l'itinerari del parc discorre tot seguint el desnivell natural del terreny fins a la Cascada, creada amb roques i d'on brolla l'aigua que va a parar al rierol. Al final del trajecte, arribem al Fals Cementiri, un jardí d'inspiració neoclàssica que es contraposa al jardí romàntic del qual just s'acaba de sortir.

Entre la gran varietat botànica del parc, destaquen una alzina de 1903, un arboç plantat el 1913 i una sequoia de 1923. La mitologia també és present al parc, combinant a la perfecció les estàtues d'Eros, el Minotaure, Danae i Ariadna o Dionís amb la bellesa paisatgística del canal, la cascada i el laberint.

Loading More Content
No More Content