AVIS IMPORTANT: Aquest site utilitza cookies per millorar els seveis que li oferim. Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtindre més informació aquí.

No tornar a mostrar aquest missatge

Park Güell, urbanisme i paisatge a Barcelona.

Antoni Gaudí va agafar com a referent el model de ciutat-jardí deis paisatgistes anglesos i el va traslladar a la Barcelona de principis del segle XX. Entre 1900 i 1914, el genial arquitecte hi va abocar tot el seu enginy en petites dosis fins a completar una obra arquitectònica i paisatgística única al món. Va sorgir com una urbanització de luxe, pensada per albergar almenys una seixantena d’habitatges unifamiliars de la burgesia barcelonina.

La Muntanya Pelada va ser I'emplaçament triat, just al capdamunt de la Vila de Gràcia. La situació geogràfica era important, no només per les imponents vistes de Barcelona que oferia, sinó perque es tractava d'uns terrenys amb desnivells, moltes pedres i cap font, elements amb els quals Gaudí va haver de lluitar. L’arquitecte, lluny de veure en els inconvenients geogràfics un enemic, se’ls va fer seus, fins al punt que va aprofitar al màxim els colors naturals que veia al seu voltant per inspirar-se i els pendents per canalitzar la recollida d’aigües. Però, el projecte urbanístic no va aixecar molt entusiasme i només el mateix Gaudí i les famílies Trias i Güell s’hi van traslladar.

Això, per sort, va propiciar que, en comptes d'una gran urbanització, I'arquitecte acabés dissenyant un immens jardí, ple de fantasia, sendes, corriols i camins, que semblen reflectir una visió utòpica del paradís perdut. Dins del recinte del parc, un bosc d’alzines, pins, baladres, marfulls i heures conviden a seure, a I'anomenada plaça del teatre grec, damunt del serpentejant banc elaborat per Josep Jujol, un dels col·laboradors principals de Gaudí, i que diuen que és la pintura abstracta més llarga del món. A tot el Park Güell hi imperen les idees de simbiosi entre home i natura que Gaudí i els seus deixebles van posar en practica en les seves obres. Enmig d’aquesta encisadora atmosfera, entre bucòlica i artística, hi destaquen el famós Drac de Gaudí, la casa-museu de I'arquitecte, I'impactant trencadís o la Sala de les Cent Columnes.

Pero el gran valor del Park Güell és, precisament, que s’ha convertit en una gran obra d’art a I'aire lliure, en el gran jardí on es fusionen la natura i I'enginy humà.

Loading More Content
No More Content