Ruta Modernista de Barcelona - Zones de Muntanya.

• Els nostres Hotels més propers a la zona:
  U232 Hotel - Hotel Europark

Edificis més destacats de la zona: 

Park Güell (1900-1914)  6  Arquitecte: Antoni Gaudí.
Projecte de ciutat-jardí sense comparació. Realitzat entre el 1900 i el 1914, el Park Güell fou obert al públic l’any 1922 i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1984. La idea original consistia en crear una urbanització allunyada del tràfec urbà, però el projecte fou un fracàs i tan sols es ban edificar 2 de les 60 parcel•les. El parc es troba envoltat per un mur que delimita el perímetre i realçat amb dues torres decorades amb rajola a la porta principal. De tot el parc, en destaca especialment les dues places centrals: la Sala de les Cent Columnes, tot i que realment només n’hi ha 86, d’estil dòric i rematades per una cornisa de forma sinuosa decorada amb trencadís. A sobre d’aquesta sala, i suportada per les 86 columnes, trobem la Gran Plaça Circular, amb unes espectaculars vistes de la ciutat i el mundialment admirat banc sinuós de trencadís. Josep Maria Jujol va col•laborar en els treballs ornamentals del projecte. 

Hospital de Sant Pau (1902)  25  Arquitecte:Lluís Domènech i Montaner.
c/ Sant Antoni Mª Claret, 167.
La importància d’aquest conjunt rau en la magnífica compaginació de la seva funció hospitalària amb una concepció artística i estètica lligada a la natura. Les vidrieres plomades, amb decoracions representatives de la puresa de l’ànima, son omnipresents en tota la obra. Les escultures, gàrgoles, frisos i relleus obra de l’escultor Pau Gargallo en són un dels elements més visibles. Un altre fet diferencial és la galeria subterrània que connecta tots els edificis del complex, tècnica pionera de la obra civil mundial. El conjunt total de 48 pavellons està pensat per facilitar al màxim la tasca del personal sanitari però també per oferir al visitant un autèntic museu a l’aire lliure. Laboriosos i detallats treballs de forja de ferro conviuen amb els quiròfans, l’església o la sala d’urgències. A més, els pavellons queden envoltats de preciosos jardins. L’any 1977 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Pavellons Güell (1887)  30  Arquitecte: Antoni Gaudí.
Av. de Pedralbes, 7.
Eusebi Güell (mecenes de Gaudí) va voler ampliar l’any 1883 una immensa finca comprada pel seu pare uns anys abans a la zona de Pedralbes; on a finals del segle XIX la familia Güell hi tenia la casa d’estiueig i unes terres de cultiu. Gaudí fou l’encarregat d’una part de les obres de reforma, sota la direcció de Joan Martorell. Antoni Gaudí projectà el jardí i els pavellons d’entrada a la finca a l’antic camí que venía de la carretera de Sarrià, el que  avui és el carrer de Manuel Girona. Per aquesta obra, Gaudí es va inspirar en el Jardí de les Hespèrides, descrit per Jacint Verdaguer al poema de L’Atlàntida. Mossén Cinto havia dedicat aquest poema al marquès de Comillas, sogre d’Eusebi Güell, i curiosament l’havia acabat d’escriure en aquesta mateixa finca. De l’entrada en destaca principalment la Porta del Drac, una gran escultura de ferro forjat en forma del drac amb ales de rat-penat, cos escamat, boca oberta i llengua sinuosa que apareix en el poema de Verdaguer. També a la porta hi ha una petita escultura d’un taronger amb taronges d’or. Té el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Casa Vicens (1885)  3  Arquitecte: Antoni Gaudí.
c/ Carolines, 18.
Aquesta vivenda marca l’inici del Modernisme a Barcelona. Encàrrec de Manel Vicens i Montaner, un fabricant de rajoles, l’any 1883 a Antoni Gaudí, evoca un estil oriental gràcies al seu aspecte neogótic i a la decoració amb mosaics. És una clara anticipació de la portentosa imaginació que Gaudí desenvoluparia en els seus projectes més endavant. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

La Rotonda (1918)  5  Arquitecte: Adolf Ruiz i Casamitjana.
Pg. de Sant Gervasi, 51.
Projecte del 1902, tot i que d’execució tardana. Una concepció gairebé èpica, ben adaptada a la rellevància de l’indret que ocupa.

Altres edificis modernistes de la zona: 

Casa Bellesguard (1909)  1  Arquitecte: Antoni Gaudí.
c/ Bellesguard, 16.
Projectada i construïda per Gaudí entre el 1900 y 1909,la casa Bellesguard es troba al mateix lloc on antigament hi hagué un castell. El passat medieval de l’indret serví a Gaudí com a element inspirador en la construcció de la nova edificació, el nom de la qual fa referència a les vistes de les que es gaudeix sobre Barcelona. La casa, per tant, recorda el passat medieval i guarda certa aparença de castell amb torre i merlets, tot i que la petjada gaudiniana hi és ben present. La verticalitat de l’edifici es veu realçada per la torre de forma cónica coronada per la creu de quatre braços tant recurrent a l’obra d’Antoni Gaudí. Els materials constructius són la pedra i el maó, decorats de forma esplèndida amb mosaics i detalls de ferro forjat.

Casa Roviralta “Frare Blanc” (1913)  2  Arquitecte: Joan Rubió.
Av. Tibidabo, 31.
Edifici unifamiliar que conserva tot l’aroma de l’època i també d’aquella zona residencial única.

Col•legi de les Teresianes (1890)  4  Arquitecte: Antoni Gaudí.
c/ Ganduxer, 85-105.
La precària situació econòmica dels propietaris no fou obstacle per la construcció d’aquesta gran obra, de marcat caràcter auster.