Ruta Modernista de Barcelona - Eixample i Ciutat Vella.

• Els nostres Hotels a la zona:
  B-Hotel - Hotel Granvia - Hotel Europark - Hotel Jazz - Hotel 1898 - Hotel Paral.lel - Hotel Barcelona Universal - Hotel Soho - U232 Hotel

Edificis més destacats de la zona: 

Sagrada Família (1882)  24  Arquitecte: Antoni Gaudí, i continuadors.
c/ Marina, 253.
La col•locació de la primera pedra data de l’any 1882, segons un projecte original de l’arquitecte Francesc de Paula, però l’any 1883 Antoni Gaudí rebé l’encàrrec de  continuar les obres i fer un nou projecte. La Sagrada família ben aviat esdevingué el projecte principal i únic de Gaudí fins la seva mort accidental l’any 1926, quan només estaven acabades la Cripta i la Façana del Naixement. Els dibuixos i maquetes deixades pel genial arquitecte han permès de continuar les obres a la Junta Constructora. Actualment, dues de les torres són obertes al públic, oferint una espectacular vista de Barcelona. És Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO.

Casa Milà (1910)  18  Arquitecte: Antoni Gaudí.
Passeig de Gràcia, 92.
Més enllà de l’arquitectura, la Casa Milà es ben bé una escultura. Coneguda popularment com La Pedrera per l’aspecte de la seva façana. L’edifici fou concebut per Gaudí com una singular obra d’art que depassa el marc de l’arquitectura e incideix en d’altres disciplines artístiques com la escultura. La visita inclou un recorregut per l’Espai Gaudí, que consta de dues parts: una exposició permanent dedicada a la obra de l’arquitecte i una visita al terrat; a on es poden admirar els elements arquitectònics - escultòrics de les xemeneies. A la ciquena planta, un pis segueix decorat amb mobiliari i elements d’època. Les baranes metàl•liques dels balcons son obra de Josep Maria Jujol. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Caixa Catalunya. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1984. [ + info ]

Palau de la Música Catalana (1908)  28  Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner.
c/ sant Francesc de Paula, 2.
El Palau és un prodigi artístic que naixé consagrat a la música i constitueix un dels millors exponents de l’arquitectura modernista catalana. La bellesa arquitectònica del Palau de la Música Catalana captiva tan des de fora com des de l’interior de l’edifici. La façana, presidida per busts de compositors i rodejada d’edificis de vivendes tradicionals de Barcelona, destaca gràcies a la magnífica combinació del maó, la pedra, la ceràmica, el ferro forjat i el vidre projectada per l’arquitecte. El resultat és un monument insòlit que convida a contemplar-lo. Un cop dins, el vestíbul es caracteritza pel seu pòrtic de dos arcs i l’antiga guixeta, decorada en colors suaus i motius florals. Tota l’entrada i les escales de marbre son una ofrena al pensament, i el sostre es compon de motllures de ceràmica vidriada en disseny geomètric formant estels. Tot l’edifici conté referències a la música, destacant el gran grup escultòric “La cançó popular catalana” obra de Miquel Blay. El Palau forma part del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO. L’arquitecte Òscar Tusquets és el responsable de l’ampliació actual. [ + info ]

Casa Batlló (1906)  12  Arquitecte: Antoni Gaudí.
Passeig de Gràcia, 43.
La llibertat imaginativa de Gaudí i la aportació abstracta de Josep Maria Jujol fan d’aquesta una obra genial. La Casa Batlló, situada a l’anomenda Mançana de la Discòrdia, és un clar exponent de la sorprenent capacitat creadora de Gaudí. La façana, recoberta de fragments de vidre i ceràmica de diferents colors, presenta uns balcons ondulats i delicades columnes amb temàtica floral. Un dels seus trets distintius és la coberta i teulada que recorda les escates d’un drac. L'edifici està reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Palau Güell (1890)  29  Arquitecte: Antoni Gaudí.
c/ Nou de la Rambla, 3-5.
Aquest palau modernista, encarregat a Gaudí per qui fou el seu principal mecenes, Eusebi Güell; va proporcionar al genial arquitecte reusenc fama internacional. Les habitacions s’organitzen al voltant d’un espai central, el qual proporciona al recinte una gran sensació de transparència. La façana principal, molt austera, sembla voler amagar la creativitat i originalitat que Gaudí va reservar per a la vivenda del seu protector. En destaquen la riquesa arquitectònica i decorativa de la façana posterior, la planta subterrània i el terrat, on 20 xemeneies decorades semblen escortar el lluernari que dona llum al saló de la planta noble. L'any 1984 entrà a formar part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Casa Terrades, o Casa de les Punxes (1905)  20  Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch.
Av. Diagonal, 416.
Grandiós edifici que evoca els palaus medievals dels contes de fades. El conjunt és espectacular no solament pel seu volum,sinó per ser l’únic edifici de l’Eixample amb façana als 4 costats.

Altres edificis de la zona:

Casa Golferichs (1901)  7  Arquitecte: Joan Rubió.
Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Una de les poques vivendes unifamiliar de l’Eixample, d’un estil personal en pedra i maó.

Casa Sayrach (1918)  8  Arquitecte: Manuel Sayrach.
Av. Diagonal, 423.
Considerada com l’última casa d’estil modernista, i una de les poques obres d’aquest arquitecte. La porteria és d’una bellesa excepcional.

Editorial Montaner i Simón (1880)  9  Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner.
c/ Aragó, 255.
Edifici industrial considerat com el pioner del modernisme. Les reixes dels finestrals en són el primer indici. Actualment és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Casa Amatller (1900)  11  Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch.
Passeig de Gràcia, 41.
La insòlita façana esglaonada d’aquest edifici, juntament amb la porteria i el pis principal conserven la decoració i la riquesa original i evoquen l’ambient de l’època. Actualment és la seu de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

Casa Fuster (1911)  13  Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner.
Passeig de Gràcia, 132.
Finalització elegant del Passeig Gràcia, i sorprenent per les solucions que presenta a la façana posterior.

Casa Lleó Morera (1905)  14  Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner.
Passeig de Gràcia, 35.
Espectacular edifici de vivendes, que constitueix un dels exemples més rics i millor conservats del modernisme. La decoració de la porteria és excepcional. Actualment, el Patronat de Turisme de Barcelona ocupa el pis principal.

Casa Comalat (1911)  15  Arquitecte: Salvador Valeri.
Av. Diagonal, 442.
Mentre que de la façana principal tan sols destaca l'acabament superior, la façana posterior al c/ Córsega en reserva una gratificant sorpresa.

Casa vídua Marfà (1905)  16  Arquitecte: Manel Comas.
Passeig de Gràcia, 66.
Elegant i equilibrat projecte inspirat en un estil neogòtic. Té una entrada de carruatges sense precedents.

Casa Calvet (1899)  17  Arquitecte: Antoni Gaudí.
c/ Casp, 48.
És el primer edifici de Gaudí a l’Eixample. En destaca l’esplèndid vestíbul i la planta baixa. Actualment, el despatx tèxtil dissenyat per Antoni Gaudí és un restaurant.

Casa Llopis Bofill (1902)  19  Arquitecte Antoni Maria Gallissà.
c/ València, 339.
Una inusual obra d’inspiració neo-àrab. Els esgrafiats son de l’arquitecte Jujol i el vestíbul també justifica la visita.

Casa Macaya (1901)  21  Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch.
Passeig de Sant Joan, 108.
Interessant palauet d’inspiració neogòtica, projectat per un dels mestres del modernisme català. Avui en dia acull la seu del Centre Cultural de la Caixa de Pensions. De la magnificència d’aquesta residència unifamiliar només en queda intacta la façana i part del vestíbul.

Casa Thomas (1898)  22  Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner.
c/ Mallorca, 291.
Les dues primeres plantes de l’edifici són el projecte original, obra de Domènech i Montaner, i servien com a vivenda i taller de la família. Posteriorment, l’any 1912 s’hi afegiren tres pisos més, en una ampliació exemplar obra de l’arquitecte Francesc Guàrdia. La façana està decorada amb relleus de ceràmica i gira-sols que recorden els palaus venecians.

Palau del Baró de Quadras (1906)  23  Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch.
Av. Diagonal, 373.
Presenta un neogòtic florit, interpretat per l’escultor Arnau a la tribuna. Us convidem a descobrir l’interior i la façana posterior.

Casa Martí (1896)  26  Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch.
c/ Montsió, 3bis.
Primera obra de Puig i Cadafalch, d’inspiració neogòtica, amb aires de castell medieval. La façana, inspirada en el òtic europeu, es vesteix amb elements ornamentals propis del modernisme català. Hom hi veu precioses vidrieres de colors, el treball meticulós del ferro forjat, les escultures d’Eusebi Arnau i una figura de Sant Jordi. La cerveseria Els Quatre Gats, situada a la planta baixa, era punt de trobada habitual d’artistes i intel•lectuals de l’època, com Pablo Picasso, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isaac Albéniz, Opisso, Isidre Nonell,...

Castell dels Tres Dracs (1888)  27  Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner.
Parc de la Ciutadella.
Originàriament, era un cafè - restaurant projectat amb motiu de la Exposició Universal de 1888. Presenta un ús destacat del maó a la façana, i uns suggerents espais interiors. Actualment, l’ocupa el Museu de Zoologia de Barcelona.