Sant Jordi: el Dia del Llibre i la Rosa. 

Sant Jordi és el patró de Catalunya, també ho és d’Aragó i dels següents païssos: Georgia, Grècia, Anglaterra, Lituània, Polònia, Portugal, Rússia i Sèrbia.

El nom de Jordi prové del grec i significa: "agricultor, que conrea la terra". La llegenda més difosa de Sant Jordi és sens dubte la del drac, a on s’ ens presenta al nostre sant com un soldat o cavaller que lluita contra un ser monstruós (el drac) que vivia en un llac i que tenia atemorida a tota una població situada a Líbia. Aquest animal exigia dos xais diaris per alimentar-se a fi de no acostar-se a la ciutat. Al final va succeir que els ramaders se quedaren quasi bé sense ovelles i decidiren que se li lliuraria cada dia una persona viva, que seria escollida per sorteig. Un bon dia, li va tocar la "sort" a la filla del rei, però, quan el monstre anava a menjar-se-la, Sant Jordi la va salvar. És per aquest motiu que a Catalunya, Sant Jordi és el patró dels enamorats. La llegenda de Sant Jordi fou escrita al segle XIII per Jacopo della Voragine a la seva cèlebre obra "La Llegenda daurada".

Segles enrera, a l’època medieval, els nobles organitzaven torneigs al que ara és el barri del Born, al centre de la capital catalana, en el decurs dels quals les dames eren obsequiades amb roses i flors.

Hem de mencionar que la coincidència del Dia del Llibre amb la festivitat de San Jordi no té res a veure amb el sant. El Dia del Llibre començà a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926 en conmemoració del dia del naixement de Miguel de Cervantes. La idea fou de l’escriptor i editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que la va proposar a la Càmara Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer de 1926, el govern espanyol la va aceptar i el rei Alfonso XIII va firmar el Reial decret que instituïa la “Festa del Llibre Espanyol”. El 1930 es va acordar canviar la data traslladant-la al 23 de abril, dia de la mort de Cervantes. Hem d’esmentar que Miguel de Cervantes va estar molt ben relacionat amb Barcelona, ciutat a la que va dedicar grans elogis en la seva obra “Don Quijote de la Mancha” i on el seu protagonista visitava una impremta.  Al 1995, la UNESCO instituïa el 23 de abril com el Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autor. Es calcula que més de 80 païssos del món celebren el Dia del Llibre per aquesta data, encara que Gran Bretanya i Irlanda ho festegen el 14 de març. Cal recordar també que un 23 de abril de 1981, moria un gran escriptor català com fou Josep Pla i que el 1616 ho faria el cèlebre dramaturg anglès William Shakespeare.

Actualment, els barcelonins encara conserven el costum de regalar una rosa a la seva estimada o a amics, companys i familiars durant la tradicional Diada de Sant Jordi. Se celebra cada 23 d’abril a tot Catalunya, però és més multitudinària i multicolor a Barcelona i, especialment, a la Rambla.

El famós passeig que condueix fins al Port s’omple de parades de llibres i de flors des de primera hora del matí. De seguida, la munió de persones que s’hi apleguen per passejar i complir amb la tradició: ells regalen una rosa a elles i elles regalen un llibre a canvi. Pels llibreters i editors, és el dia de l’any que més llibres es venen i, pels lectors, és una ocasió única d’estar ben a prop dels seus autors preferits, ja que els escriptors firmen les seves obres a peu de carrer.

La Diada de Sant Jordi vessa sentiment i història, ja que entronca amb la llegenda del cavaller Sant Jordi que va matar el drac per salvar la princesa. I és que, aquest dia, romanticisme i cultura formen un sol sentiment.

En fin, por caminos desusados, por atajos y sendas encubiertas, partieron Roque, don Quijote y Sancho con otros seis escuderos a Barcelona. Llegaron a su playa la vispera de San Juan, en la noche, (…) Dio lugar la Aurora al sol, que, un rostro mayor que el de una rodela, por el más bajo horizonte poco a poco se iba levantando. Tendieron don Quijote y Sancho la vista por todas partes, vieron el mar hasta entonces dellos no visto; parecioles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera que en la Mancha habían visto; vieron las galeras que estaban en la playa, las cuales, abatiendo las tiendas, se descubrieron llenas de flámulas y gallardetes que tremolaban al viento y besaban y barrían el agua. Dentro sonaban clarines, trompetas y chirimías, que cerca y lejos llenaban de aire de suaves y belicosos acentos. Comenzaron a moverse y a hacer modo de escaramuza por las sosegadas aguas, correspondiéndoles casi al mismo modo infinitos caballeros que de la ciudad, sobre hermosos caballos y con vistosas libreas, salían.

Miguel de Cervantes Saavedra. Segunda Parte del Ingenioso Caballero Don Quijote de la Mancha (1615).